Historia del Swing
“I’ve never seen a Lindy Hopper who wasn’t smiling. It’s a happy dance. It makes you feel good.”
Frankie Manning | · Ambassador of Lindy Hop ·
La música swing, que es coneix també com a swing jazz, és un estil de jazz que es va originar als Estats Units cap a finals dels anys 20, i es va convertir en un dels gèneres musicals més populars i exitosos del país durant els anys 30. El swing utilitza instruments habituals en el jazz: una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria; metalls, com trompetes i trombons; instruments de vent-fusta, com saxòfons i clarinets; i molt ocasionalment, instruments de corda, com violí o guitarra.
Si parlem de ball, es denomina swing a l’estil de ball amb què s’acompanya la música del mateix tipus. Són diversos els balls de swing que s’originen al sud dels Estats Units durant les primeres dues dècades del segle XX, quan els ballarins de color improvisaven passos sobre els acords del piano dels estils musicals ragtime, jazz i dixieland.
Estos van derivar en diversos subestils com ara el Xarleston, el Balboa, el Collegiate Shag o el Lindy Hop. La família dels balls de swing és probablement la major contribució dels EEUU al món del ball, a més de ser el primer ball enterament inventat per nord-americans.
Assenyalarem que la majoria dels balls del Swing són balls de parella, per la qual cosa partim d’una situació paritària. Només el Solo Jazz és un ball individual. Per als balls de parella hi ha dos rols diferenciats, que conserven la seua denominació en l’idioma anglés original: el de “leader”, qui proposa, i el de “follower” o seguidor.
Una de les peculiaritats dels balls de swing és que no definixen els rols amb vinculació al sexe del ballarí, sinó al seu estat d’ànim, per la qual cosa es possible vore dones exercint el rol de “leader” i hòmens amb el rol de “follower” en els balls socials. Tampoc és inusual veure parelles del mateix sexe ballant. Eixos rols són intercanviables i una peça musical pot començar amb uns rols determinats assumits pels ballarins, i acabar amb els rols intercanviats.
En el ball social és habitual i freqüent que les dones inviten els hòmens a ballar, contrastant amb altres balls on, tradicionalment, és l’home qui ha de prendre la iniciativa, relegant la dona a una actitud passiva a l’espera de ser invitada.
El ball es va estendre per tots els EUA, fins als punt que l’edició de la revista Life del 23 d’agost de 1943, declarava el Lindy hop com a “ball nacional”.
Tècnicament, té un pas bàsic de 8 temps i es defineix a partir del seu patró bàsic de «swing out» o «whip». En aquests patrons bàsics, l’estructura de ball té forma rectangular i allargada i els ballarins giren simultàniament sobre un eix central. Aquest eix tendeix a romandre en el mateix punt en lloc de moure’s sobre la pista.
El LINDY HOP és un estil de ball popularitzat a Nova York a mitjan 1920 per ballarins afroamericans en una sala de ball anomenada Savoy.
El seu naixement va tindre lloc quan aquests ballarins comencen a incorporar posicions obertes intercalant-les amb les tradicionals posicions tancades.
Aquesta obertura de posició és el que es coneix com «Whip» o «Swing Out».
Hom diu que el nom «Lindy hop» va sorgir en 1927 en el Savoy Ballroom durant un concurs de ball en commemoració al famós vol de Charles Lindbergh a través de l’Oceà Atlàntic. Lindy seria el diminutiu de Lindbergh i hop (salt, en anglés), faria referència al “salt” d’una costa a una altra de l’oceà.
El BALBOA és un ball swing que va aparéixer a Califòrnia del Sud durant els anys 20 i va augmentar la seua popularitat fins la Segona Guerra Mundial. El nom Balboa té el seu origen en la Península de Balboa en Newport Beach, Califòrnia, on el ball es va inventar.
És un ball caracteritzat per una posició tancada i àmplia connexió corporal, i dissenyat per a usar el mínim espai possible. El Balboa requereix encadenar una sèrie de moviments de 8-counts, agrupats en dos sets de 4 passos mentre s’arrosseguen els peus pel sòl (efecte conegut originalment com shuffle). El ball va ser al seu origen una resposta a les sales de balls abarrotades on passos en posició oberta típics del Lindy hop com el swing-out o el break-away eren en aquestes condicions molt difícils d’executar i en molts casos fins i tot prohibits pels establiments de ball.
COLLEGIATE SHAG és una de les tres grans formes de dansa swing en parella (shag, lindy hop i balboa). Va ser el ball més estés entre els joves de la universitat en els anys 30, d’ací el seu nom. Fins i tot es va estendre per tota Amèrica del Nord uns anys abans que el lindy hop es fera popular.
El Shag es compon d’un munt de salts i kicks i es balla molt en posicions tancades, però també té elements en posicions obertes. Es basa en 6 temps i amb un simple slow, slow, quick, quick és molt fàcil d’aprendre. Sol ballar-se amb música de ritme mitjà a molt ràpid.
SOLO JAZZ DANCE (també conegut per Authentic Jazz o Jazz Steps) és una disciplina que té les seues arrels en els balls de la comunitat afroamericana dels segles XIX i XX. A diferència d’altres balls de la familia del swing, es balla sol, sense parella. Engloba diferents estils de jazz dance com ara el Charleston, Black Bottom, Tap o Broadway jazz. Tres element hi són fonamentals: treball de peus i cames, la dislocació del cos i el ritme sincopat. És un estil on la improvisació i el dinamisme estan molt presents.
