– “Recorde moltes cares somrients i esgotades en els darrers acords de la música de Ramstein. I no sé per què, acabava d’entrar un gàngster i havia descarregat la seva arma contra els assistents. Totes i tots restaven al terra de parquet del Casino Antic de Castelló.”
Era el final de la festa dels anys 20, 1920, una celebració commemorativa del centenari d’una dècada amb importants esdeveniments als EEUU d’Amèrica… L’entrada en vigor de la llei seca al gener de 1920, les primeres fusions entre el jazz i la música swing de Louis Amstrong i Fletcher Henderson(1924). També es van desenvolupar els ritmes frenètics dels foxstrot i xarleston amb la Josefine Baker al 1925.
La irrupció als EUA de la modista francesa Coco Chanel marcava tot un estil d’elegància i noves tendències en el vestir on es començava a acurtar les faldilles i s’eliminaven les mànegues als vestits, tot això reforçat per l’alliberament sexual de les dones promogut per l’antropòloga Margaret Mead.
A nivell constructiu i de decoració de les llars va començar l’art déco. Cal destacar la construcció de l’edifici Chrysler de Nova York.
La gran depressió de 1929…
El primer paràgraf fa referència a la darrera festa que vam tenir l’ocasió de gaudir els hoppers de Swing i Au Castelló i simpatitzants pot ser el cap de setmana més important que va marcar un abans i un després, a nivell de relacions socials, de l’any 2020.
Per què dic açò? Aquestos dies de març s’estava confirmant una important pandèmia a nivell mundial que pocs ens esperàvem i de totes totes ens va agafar desprevinguts. Sí que és veritat que havíem escoltat alguna notícia de persones malaltes, però com passa massa voltes a la vida, la cosa no anava amb nosaltres, amb ningú del món, tot restava massa lluny…
Al cap d’uns dies uns companys reflexionàrem si haviem fet bé o mal en organitzar aquesta festa… Teniem el consol dels ignorants… És que no sabíem ben bé el que estava passant.
En menys del que esperàvem, els hospitals s’omplien de malalts que defallien.
Les autoritats governants ens prohibien eixir de casa. Les empreses, els col·legis, les administracions, els negocis menuts i les associacions tancaven les seues portes. El mon s’anava aturant poc a poc.
Així és que molts de nosaltres vam deixar de ballar perquè no teníem parella; l’únic consol era ballar tots sols a casa algun passet de jazz_step o els més atrevits xarleston. Pot ser els convivents sí que podien ballar amb més assiduïtat per practicar alguna cosa en casa, però la gràcia d’anar a classes de ball, els clandestins i els balls socials en les festes i els festivals s’havien acabat de sobte.
Tot allò que als aspirants a hopper ens havia unit s’havia acabat per moments. Vam descobrir les vídeo-conferències a nivell d’usuari particular i entre col·legues. Els tutorials de ball i de cuina (de cuina ?).
L’associació Swing i Au va haver de reinventar-se, com quasi tota la societat, per tal de mantenir als seus socis enganxats al swing (gràcies, gràcies, gràcies) i va organitzar classes virtuals de ball i concursos. I tots vam respondre el millor que vàrem saber, i vam riure junts en la distància.
Pensàvem que era qüestió de dies però conforme ha anat evolucionant la cosa hem vist que no, encara hem de tenir un poc de paciència fins tornar-nos a juntar i poder gaudir tots plegats de l’emoció del ball.
De repetir els tres swing outs seguits.
De fer ben fets els kick ball change.
De repetir fins la sacietat els triple steps.
De no pegar-nos patades, i per suposat,
de canviar de parella sense dubtar.
Ens ballem prompte.
Miquel Seriols
28-02-2021. Vila-real.
